Dimarts, 16 de juliol del 2024

Malbaratar el territori amb les energies renovables i que les grans empreses segueixin guanyant diners desmesurats

Consulta com el capital destrueix el territori rural: Existeixen alternatives però és més fàcil col·locar els grans molins en territoris no urbanitzables i obtenir beneficis de capitalisme salvatge

|

- Publicitat -

El 80% dels nous aerogeneradors projectats se situaran en comarques de Ponent i les Terres de l’Ebre i entra en força a l’Alt Empordà en zones de paisatge, natura i pedra seca
La Segarra i la Ribera d’Ebre concentren més de la meitat dels molins eòlics que els governs català i espanyol estan tramitant arreu de Catalunya. Segons dades de Territori analitzades per l’ACN, les dues administracions estan valorant 22 possibles parcs eòlics que sumarien 170 aerogeneradors, dels quals 55 s’instal·larien a la Segarra i 52 a la Ribera d’Ebre en 12 dels projectes. Si totes les sol·licituds en curs tiren endavant, vuit de cada deu nous molins se situaran a Ponent i Terres de l’Ebre. Les dues regions ja acullen 538 dels 846 aerogeneradors que estan en funcionament al país, gairebé dos de cada tres. Pel que fa a l’energia fotovoltaica, el Segrià concentra gairebé una de cada quatre hectàrees de plantes solars en tràmit.

En cas que tots els projectes en revisió passin tots els tràmits, tant l’energètic, com l’ambiental i l’urbanístic, hi haurà 55 molins més a la Segarra –per una potència de 318 MW–, que se sumaran als 18 ja existents. Al conjunt de Catalunya, nou comarques han vist com les autoritats han acceptat a tràmit parcs eòlics. Per exemple, el Segrià, amb 14 aerogeneradors, i les Garrigues, amb 16, són les altres dues comarques de Ponent on diverses iniciatives empresarials volen operar, i sumar unitats als 200 aparells que ja estan en funcionament.

Publicitat

El Baix Ebre i la Terra Alta sumen gairebé el 40% de molins arreu del país

Pel que fa a les Terres de l’Ebre, destaquen les propostes de nous parcs eòlics a la Ribera d’Ebre, que sumaria 52 nous aerogeneradors –amb una potència de 289,39 MW– als 21 que hi ha fins ara. Els projectes en curs al Baix Ebre, amb quatre aparells, i a la Terra Alta, amb un, són sensiblement inferiors als de la seva comarca veïna. Tots dos territoris ja encapçalen el rànquing a nivell català, ja que en total sumen gairebé quatre de cada deu molins ja en funcionament.

La multitud de projectes d’energia renovable que s’han establert a la zona han creat rebuig a diversos sectors de municipis ebrencs. De fet, mentre batallen amb les grans energètiques, els consistoris han apostat en aquest últim mandat per la regulació urbanística, les eines de protecció de l’entorn i projectes d’autoconsum que els permetin no dependre’n. Diverses veus han criticat que s’estiguin “trinxant” paisatges, negocis i projectes de vida del territori, alhora que opinen que el decret 16/2019 creava una “bombolla especulativa”.

L’Anoia: 105 molins en funcionament i 437 ha de plaques solars projectades

El debat sobre la implantació de les energies verdes també està obert a zones com l’Anoia, una de les poques comarques fora de Terres de l’Ebre i Ponent on s’hi han projectat iniciatives eòliques. En concret, ja hi ha 105 molins en funcionament, als quals s’hi poden sumar 18 més, i 437 hectàrees de plaques solars projectades – cinc de les quals ja autoritzades.

Davant d’aquesta “allau” de projectes, candidats a les eleccions municipals de tots els colors polítics alerten de l’impacte que poden causar al territori. “Volem missatges clars de la Generalitat i que no s’escudi darrere de les empreses”, reclama Francisco Guisado, alcalde d’Òdena (PSC). “Estem a favor de les renovables, però no a qualsevol preu i de qualsevol manera”, exposa Jordi Servitje, alcalde de Veciana (Junts). David Alquézar, alcalde de Sant Martí de Tous (ERC) assenyala que la transició energètica s’ha de fer amb “urgència” però vetllant per “l’equilibri territorial”.

El parc eòlic Galatea, el primer en fase de tràmit a les comarques gironines

Les sol·licituds d’instal·lar aerogeneradors també afecten la Conca de Barberà, amb una unitat en el parc Segarra, que s’ha projectat en la seva pràctica totalitat a la comarca homònima. D’altra banda, el parc Galatea és el primer de l’Alt Empordà i de totes les comarques gironines que arriba a fase de tramitació. Es tracta de nou aparells que se situarien a la Jonquera, amb una potència de 48 MW en total.

Aquesta circumstància, sumada al projecte marí Tramuntana de 33 aerogeneradors, que encara no està oficialment en tràmit, ha fet que l’eòlica hagi entrat de ple en campanya. Candidats dels municipis afectats ho viuen amb preocupació i demanen poder intervenir en el procés incidint en la decisió final. D’altres, s’hi oposen frontalment, mentre que la comunitat científica està dividida entre defensors i detractors.

Gairebé un quart de les hectàrees de plaques solars sol·licitades, al Segrià

El debat polític preelectoral a bona part del país també se centra en la implantació de l’energia fotovoltaica, ja que la Generalitat i l’Estat estan tramitant projectes que ocuparien 4.151 hectàrees, que se sumen als 179 que s’han autoritzat des del 2019 i que encara no estan en funcionament. De fet, només hi ha dos parcs amb un total de sis hectàrees operant des que es va aprovar el decret llei 16/2019, quan es van aixecar la prohibició d’impulsar parcs grans. Diverses iniciatives fotovoltaiques de marcs legals anteriors també continuen en funcionament, però, consultat per l’ACN, el departament de Territori no disposa de dades concretes sobre el nombre de parcs, les localitzacions o les hectàrees que ocupen.

De tots els plans en tramitació, gairebé una quarta part de les hectàrees que ocuparien se situarien al Segrià, així que és un tema de debat polític recurrent a Lleida. De fet, tots els partits amb representació a la Paeria que es presenten a les eleccions municipals aposten per fer compatible la proliferació d’energies renovables amb la protecció de l’Horta de Lleida. Els parcs fotovoltaics preveuen línies de Molt Alta Tensió (MAT) per enllaçar amb la xarxa elèctrica que haurien de creuar la ciutat passant per l’Horta. Els candidats proposen soterrar o aprofitar infraestructures ja existents per instal·lar les línies MAT necessàries per obtenir energia verda sense “trinxar” terrenys agrícoles.

L’Anoia i la Ribera segueixen el Segrià en nombre d’hectàrees planificades, amb unes 430 cadascuna, mentre que el Pallars Jussà en sumaria unes 370, la Conca de Barberà, unes 350, i l’Alt Camp, amb 290. En total, es podrien arribar a implantar parcs fotovoltaics a una trentena de comarques.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies