Els primers resultats del projecte Regenera.cat, coordinat pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), indiquen que l’agricultura regenerativa pot assolir els mateixos nivells de producció que la convencional, i que a llarg termini, després de la inversió inicial i uns primers anys de transició, els costos poden ser iguals o fins i tot més baixos. L’estudi ha comparat durant un any quatre finques regeneratives de les quatre principals demarcacions catalanes, enfront de parcel·les veïnes gestionades amb agricultura convencional, és a dir, amb l’ús de pesticides, fertilitzants químics i maquinària pesant. Els conreus analitzats han estat de carabassons, raïm, peres i llet de vaca.
En el cas dels carabassons, l’estalvi pot arribar al 30%, sobretot gràcies a la reducció en l’ús de maquinària i de productes fitosanitaris, segons ha explicat Javier Retana, investigador del CREAF i coordinador del projecte. Pel que fa a les peres, tot i un increment del 10% en els costos —degut als tractaments naturals contra plagues—, també s’ha detectat una major productivitat, amb un augment del 20% en el volum de fruits.
En el cas de la vinya, l’estudi encara no disposa de dades concloents a causa dels efectes de la sequera. Pel que fa a la llet, s’ha comparat la producció de vaques alimentades exclusivament amb pastura fresca, que segueixen el mètode Voisin, amb la de vaques alimentades amb bales de pastura seca. Segons l’anàlisi, les que pasturen directament generen menys despeses, ja que només cal invertir en personal per gestionar els animals, mentre que el sistema de bales comporta un cost afegit.
Les explotacions participants han estat Verdcamp Fruits (carabassons), Pomona Fruits (peres), Família Torres (vinya) i Planeses (llet). Totes elles fa anys que apliquen pràctiques regeneratives com el no llaurat, l’ús de fertilitzants naturals, la coberta vegetal permanent, la instal·lació d’hotels per a insectes o bandes florals, i la fertilització amb femta d’animals.
Retana remarca que, tot i no incloure la inversió inicial per restaurar la salut del sòl, l’estudi ha analitzat despeses en personal, maquinària, energia, compostos i fertilitzants, i conclou que la regeneració no només millora la salut del sòl, clau per retenir carboni i aigua, sinó que pot igualar o superar la productivitat de la convencional. “Una de les reticències del sector agrari per implementar pràctiques més sostenibles és que es considera que són més cares i menys productives. Amb aquestes dades, podem desmuntar aquest mite”, conclou Retana.
El projecte Regenera.cat, que es tancarà el gener de 2026, està liderat pel CREAF i gestionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), amb finançament del Fons Climàtic del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
