La vaca de l’Albera, una de les tres races bovines autòctones de Catalunya i declarada en perill d’extinció, ha experimentat una recuperació significativa en els darrers anys. Segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, la població ha passat de 195 exemplars el 2012 a 822 el 2024, i el nombre de ramats ha crescut d’un únic nucli a 23 actuals repartits per diverses comarques. La raça, coneguda per la seva resistència, intel·ligència i capacitat d’adaptació a terrenys difícils, és especialment útil per a la neteja del bosc i la prevenció d’incendis forestals, gràcies a la seva habilitat per desbrossar zones boscoses. Per això, diversos ramats treballen coordinadament amb els Bombers de la Generalitat i la Direcció General de Boscos i Medi Ambient, dins projectes com Ramats de Foc, impulsat per la Fundació Pau Costa.
El creixement d’aquesta raça ha estat possible gràcies a la feina de l’Associació de Ramaders de Vaca de l’Albera (ARAVA) i de ramaders com Miquel Bofarull, que ha introduït la raça a la Vall del Corb, entre Guimerà i Vallfogona de Riucorb. Bofarull ha començat a utilitzar collars intel·ligents, que emeten un so quan les vaques s’acosten al límit d’una tanca virtual. Això li permet delimitar àrees de pastura a través del satèl·lit i fer un maneig molt més eficient del bestiar. “És el futur del món de la ramaderia”, assegura.
El projecte també té un component tecnològic i genètic important. Segons Joan Arcarons, tècnic implicat en la conservació de la raça, es treballa per garantir l’estàndard racial original, després que durant anys s’hi fessin encreuaments amb altres races per millorar la producció càrnia. Ara es prioritzen les femelles més “pures”, amb característiques com petita talla, articulacions fortes i gran mobilitat, ideals per moure’s per terrenys escarpats.
Pel que fa a l’alimentació, la vaca de l’Albera pot ser pasturada segons el mètode Voisin, amb desplaçaments diaris per diferents parcel·les, fet que optimitza la pastura i redueix despeses logístiques, o bé alimentada amb bales de pastura seca, un sistema més costós.
Una de les preocupacions del sector és el releu generacional, però en el cas del ramat de Bofarull, aquest està garantit. La seva neboda Núria Bofarull, de 17 anys, s’ha implicat plenament en el projecte: “Sempre m’han agradat els animals. És una feina dura, però hi veig molt futur”, afirma. Tot i que reconeix que la vaca de l’Albera “no és mansa” i pot ser “feréstega”, assegura que “t’ha d’agradar tant l’animal com el territori”.
Amb una combinació de coneixement tradicional, aposta tecnològica i compromís ambiental, la recuperació de la vaca de l’Albera es consolida com un model d’èxit de ramaderia extensiva sostenible, alineat amb la lluita contra el despoblament i l’adaptació al canvi climàtic. El repte ara és assegurar-ne la continuïtat i ampliar-ne el coneixement entre nous professionals del sector.
