La recuperació d’algunes poblacions de tortugues verdes amenaça els herbeis de plantes marines

Els esforços de conservació de les últimes dècades han facilitat una notable recuperació d’algunes poblacions de tortugues verdes en diferents punts dels mars tropicals d’arreu del món. Ara bé, la “voracitat” d’aquesta espècie obligaria a plantejar una revisió dels models de conservació i gestió actuals dels herbeis de plantes marines per tal d’evitar un procés de “sobrepastura” progressiva. Ho assenyala un article publicat a la revista ‘Nature Ecology & Evolution’ en què participa l’investigador Jordi Pagès, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, que avisa dels efectes del fenomen, i alerta que la pèrdua “dels serveis” que proporcionen les plantes marines és “irreparable”.

El treball està liderat per les investigadores Marjolijn Christianen, de la Universitat de Wageningen, i Marieke van Katwijk, de la Universitat de Radboud (Països Baixos), i també hi participa la investigadora Teresa Alcoverro (CEAB-CSIC).

Segons aquest document, els prats submarins estan constituïts per espècies de fanerògames marines que generen un hàbitat de gran valor ecològic (alimentació, refugi, reproducció, protecció costanera, etc.) que és clau per conservar la biodiversitat marina. En aquests ecosistemes complexos, les tortugues marines s’alimenten i generen un paisatge dinàmic en mosaic amb àrees frondoses i clapes que revelen diferents etapes del pasturatge.

L’article argumenta que els grans herbeis marins haurien estat molt pasturats pels grans herbívors marins com les tortugues verdes, de manera que aquests hàbitats s’assemblarien més una “sabana” que a un “bosc submarí”. El treball també posa l’accent en el concepte erroni de considerar els boscos com a sistemes “verges” i les sabanes com a sistemes “degradats”.

Així, un bosc marí format per praderies denses i ondulants plenes de fanerògames de fulles llargues no seria més natural que un paisatge de zones amb vegetació densa intercalada amb clapes pasturades per les tortugues marines. “Les praderies marines canvien a causa del pasturatge”, detalla van Katwijk, “però si el pasturatge continua massa temps, els prats d’herbes marines es tornen extremadament vulnerables i fins i tot una tempesta molt petita podria eliminar-los”.

Evitar la desaparició dels herbassars marins

Aquesta nova perspectiva plantejada per l’equip investigador exigiria un canvi en la perspectiva de la gestió mediambiental en aquestes àrees marines. “Existeix un conflicte potencial entre l’esforç per conservar un ecosistema marí que genera serveis ecosistèmics òptims per als humans -protecció costanera, producció d’aliments, etc.-, i la conservació i la recuperació de les poblacions d’uns animals tan carismàtics com ara les tortugues marines”, subratlla Christianen.

Un dels possibles escenaris que planteja l’estudi és acceptar la pèrdua parcial dels serveis ecosistèmics dels grans herbassars marins sense arribar mai a una desaparició o pèrdua total. “Cal recordar que malgrat l’èxit de conservació que suposen les grans poblacions de tortugues verdes que trobem en alguns indrets del món, a escala global les poblacions de tortugues continuen sotmeses a moltes pressions. A mesura que els èxits es vagin multiplicant, potser caldrà acceptar que els herbeis de plantes marines amb megaherbívors seran menys frondosos i més heterogenis que els herbeis on les poblacions de megaherbívors han desaparegut”, apunta Alcoverro