Diumenge, 03 de març del 2024

La Dansa de la Mort de Verges dobla espectadors amb 8.000 assistents

Les dones se segueixen fent lloc a la tradicional representació medieval que "s'està adaptant al segle XXI"

|

- Publicitat -

Els actes de Dijous Sant a Verges (Baix Empordà) han concentrat, segons càlculs de l’ajuntament, el doble d’assistents que l’any passat. En concret, s’ha passat de 4.000 a prop de 8.000, que la matinada d’aquest divendres han vist la Processó i la popular Dansa de la Mort pels carrers de la localitat. A més, ha augmentat la participació de dones al quadre dels Manages (al que es van incorporar l’any passat) i la seva presència s’ha mantingut entre els esquelets. “La festa s’està adaptant al segle XXI, normalitzant la figura femenina”, ha explicat l’alcalde, Ignasi Sabater. Aquest dijous, ja no quedava cap de les 1.400 entrades disponibles. De fet, es van exhaurir fa un mes.

Com és tradició, els actes a Verges han començat aquest dijous a les cinc de la tarda amb la desfilada de Manages, que han recorregut el poble des de l’ajuntament per a recollir les imatges que formaven part de la Processó. Seguint la programació, a les deu de la nit, ha començat la representació del Misteri de la Passió a la plaça Major. Les 1.400 entrades disponibles fa un mes que s’havien esgotat. Es van vendre totes en línia esglaonadament, després de posar-se al novembre de l’any passat. “Mai les havíem posat a la venda tan d’hora”, ha reconegut el batlle, que també ha atribuït la gran afluència de gent a l’aparició de la tradició al programa ‘El Foraster’.

Publicitat

La representació a la plaça ha començat puntual i les diferents escenes s’han anat succeint amb agilitat, acabant uns vint minuts abans del que estava previst. A la representació hi han participat al voltant de mig miler de persones. La majoria són de la localitat o de municipis de l’entorn. Tanmateix, un dels personatges principals és de Salt (Gironès). Es tracta de l’Isidre Fàbrega, que l’any passat va fer d’apòstol i aquest dijous a la nit s’estrenava interpretant a Judes. “He passat de no haver-ho vist mai a esperar-ho cada any; enganxa quan veus tot el poble bolcat en aquesta tradició”, ha explicat, i ha afegit que la causant que ell, un actor amateur, hagi acabat a Verges és una amiga que és del poble.

Carrer dels Cargols

Als volts de les dotze de la nit, un cop s’ha condemnat Jesús a la creu, ha començat la Processó pels carrers medievals de la localitat. Convertits en la Via Dolorosa, s’hi han representen les escenes del recorregut que fa Jesucrist fins a la muntanya del Calvari. El públic, situat al llarg dels carrers, ha vist durant aquesta matinada de divendres passar la Processó, il·luminada només per torxes enceses col·locades prèviament a les parets. Un dels més esperats era el carrer Orient, que es converteix per una nit en el “carrer dels Cargols” per les closques d’aquests mol·luscs plenes d’oli que pengen de les parets amb metxes enceses i il·luminen l’escena.

Les escenificacions que s’han pogut veure al llarg del recorregut són: la curació del cec, la primera caiguda amb la verònica, les tres maries i les dones de Jerusalem, la segona i la tercera caiguda. La representació ha acabat de matinada amb la Crucifixió de Jesucrist a la plaça de l’Església i la reverència de la Dansa de la Mort davant del Santíssim.

Les dones s’hi fan lloc

Les dones es van fent lloc en aquesta tradició. L’any passat, el quadre de les Manages que desfilen durant la processó va comptar, per primer cop a la història, amb la participació de quatre dones. Enguany, n’han estat sis. A més, dues nenes es van incorporar també a la Dansa de la Mort el 2018 i es mantenen al quadre.

L’any passat, coincidint amb la recuperació de la festa després de dos anys d’aturada per la pandèmia, es van renovar els cascs dels cinc esquelets que dansen al so del tabal a la Dansa de la Mort. L’Escola d’Art d’Olot els va dissenyar i elaborar amb un paper més resistent, de color blanc amb tonalitats grises. Enguany, els cinc esquelets els han pogut lluir de nou.

Una tradició de l’Edat Mitjana

Els orígens de la Dansa de la Mort es remunten a l’Edat Mitjana, en un moment en què la pesta negra assolava Europa. La de Verges és l’única dansa que ha perdurat en el temps. La conformen cinc esquelets disposats en forma de creu que dansen al so d’un tabal i cinc personatges més que els segueixen i són els encarregats d’ambientar el quadre. Els primers van vestits d’esquelets i els segons, amb túniques negres.

La dansa simbolitza el pas inexorable del temps i el destí dels humans. Dels cinc esquelets (dos adults i tres nens), un dels dos primers porta una dalla que sega la vida; l’altre, una bandera amb la frase en llatí ‘Nemini Parco’ (No perdono ningú). Dos dels tres infants duen platets amb cendra, que simbolitzen el destí que els espera al cos i a la carn. El tercer mostra un rellotge sense broques, símbol que la Mort sempre arriba i que el temps és caduc. El conjunt el completa el seguici lúgubre i un altre esquelet que duu un estendard on hi ha dibuixades una bandera i dues tíbies que acompanyen la frase ‘Lo temps és breu’.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

No et perdis les darreres novetats!

[mc4wp_form id=”1662″]