Divendres, 27 de gener del 2023

Hem de garantir el relleu generacional al camp perquè no ens podem quedar sense pagesos

|

- Publicitat -

Teresa Jordà (Ripoll, 1972) és consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, des del 26 de maig de 2021, amb el Govern de Pere Aragonès. Prèviament, del 2018 al 2021, va ser, amb el govern de Quim Torra, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i va ser durant aquella època quan la vam entrevistar per primera vegada

Quins són els reptes per aquest 2022 i com pretén afrontar-los?

Publicitat

En línies generals, hi ha grans projectes que marcaran aquest 2022 per al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural: aprovar i començar a desplegar l’Agenda Rural amb la implicació de tots els Departaments del Govern, avançar cap a un model més sostenible de ramaderia amb l’aprovació del decret d’ordenació ramadera que limitarà les grans explotacions per fomentar l’equilibri entre sostenibilitat econòmica i ambiental, i l’inici de l’elaboració del projecte de Llei de Producció agrària sostenible, que serà l’eix bàsic en la producció alimentària catalana dels pròxims anys, i que abastarà tant la producció agrícola com ramadera. També serà un any rellevant per a seguir accelerant la transició energètica a Catalunya en base al nou model energètic propi distribuït, participat i amb cohesió territorial, així com altres polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic amb mesures concretes com l’impost als creuers o l’inici de la implementació del nou pla de prevenció d’incendis per adaptar els boscos del país a l’emergència climàtica.

Teniu alguna proposta per a millorar l’accés a la terra agrícola per part dels joves?

Tenim vàries coses per a facilitar l’accés dels joves a la terra. En primer lloc l’any 2019 el Parlament va aprovar la Llei dels Espais Agraris que preveu la creació d’un registre de terres en desús que planteja, a través de lloguer, que les empreses agràries, amb una priorització a favor dels joves i dones, que ja preveu la llei, puguin accedir a parcel·les que s’han deixat de cultivar i estan abandonades, o que poden quedar-hi. Entenem que d’aquesta manera els joves tindran més facilitat per a accedir a la terra i posar en marxa la seva empresa o fer-la créixer per a fer-la més competitiva.

Una altra mesura és la de l’ajut a la incorporació de joves, mesura que s’estableix dins del Programa de Desenvolupament Rural (PDR), que dóna una prima d’ajuts als joves que es volen incorporar, complint els requisits que venen fixats per la convocatòria, i que preveu un increment sobre la prima si el jove ha de comprar terres per a dimensionar la seva explotació, pel que també és una acció que intenta facilitar l’accés a la terra als joves que s’incorporen.

A més d’aquestes mesures per a facilitar l’accés dels joves a la terra, tenim altres actuacions per a assegurar la seva continuïtat. Així, des de 2019, hem establert la figura del/la dinamitzador/a de joves, desenvolupada per un/a tècnic/a especialitzat/da en relleu generacional. Els eixos fonamentals d’aquesta dinamització són el treball en xarxa entre els diversos agents que intervenen en el procés d’instal·lació, per a acompanyar el jove, de manera personalitzada, i orientar-lo i motivar-lo, per a assegurar una correcta execució del seu Pla empresarial.

Entre les actuacions per a fer seguiment dels joves, hem posat en marxa, a Ruralcat, el portal ‘El Planter’ com un punt de trobada i d’informació per a tots els joves que decideixen incorporar-se a l’activitat agrària a Catalunya i amb una atenció especial als que no tenen experiència prèvia en el sector. El primer any de posada en marxa de l’Oficina Virtual ‘El Planter’ hem tingut 5.713 visitants, amb 13.781 pàgines vistes i 2.526 visualitzacions dels vídeos. El portal també ofereix enllaç directe a l’Observatori de Joves, una eina amb tota la informació dels joves que s’han incorporat des del 2015, i que permetrà fer un seguiment de l’evolució o tendència dels joves que s’instal·len a Catalunya. El primer any de l’Observatori de Joves hem tingut 764 visitants, amb 1.296 pàgines vistes.

Quin pla teniu per a millorar la competitivitat agrícola i ramadera de la regió?

A Catalunya volem tenir clar el model de com i què volem produir. Això ho hem de poder i saber fer posant en valor aspectes com la petjada ambiental, la seguretat alimentària o la qualitat de les produccions.
Catalunya s’enfronta ja des d’ara a reptes immensament importants pel que fa al model productiu de l’agricultura i la gestió del territori. Reptes que la nostra societat ens reclama que assumim per a aconseguir un model productiu més just i més respectuós amb el medi i l’entorn que ens envolta. Però tot i que hem de saber construir aquest nou model basat en la sostenibilitat, a la vegada hem de fer-ho assegurant la competitivitat del nostre sector.

No en va, Catalunya és un dels principals clústers agroalimentaris d’Europa, juntament amb la Llombardia i Dinamarca, i és un clar exponent d’un model implantat i molt distribuït arreu del territori, tant a nivell de la producció primària com a nivell de la pròpia indústria de transformació.

Per a ser competitius, però, hem d’assumir, com deia, reptes no pas menors. El primer és el del canvi climàtic, el qual és ja avui per avui una evidència que ningú pot negar i al que cal fer-hi front des de tots els punts de vista. En l’àmbit de la producció primària i de la indústria agroalimentària és evident que el paper que s’hi pot jugar és transcendental. És per això que des del Govern ja hem definit l’estratègia de bioeconomia en la que els projectes que s’hi van encabint combinen la innovació, la sostenibilitat, la inclusió i la gestió eficient dels recursos naturals.

Un altre repte, que sens dubte ha de permetre mantenir el nivell d’excel·lència que ens ha posicionat a Europa com un dels principals clústers agroalimentaris, és la seguretat alimentària, entesa ara ja amb un doble vessant, l’abastament d’aliments per a tota la població i la garantia que són sans, segurs i de qualitat. I en aquest aspecte vull remarcar l’alt nivell de competitivitat que demostrem a Catalunya. Sens dubte no podríem ser capdavanters, com som, a nivell d’exportacions de productes agroalimentaris si no ho féssim amb unes garanties i uns nivells elevadíssims en una matèria com la de la seguretat i qualitat agroalimentàries. I per tant, també hem de continuar sense afluixar en temes com la sanitat animal i vegetal, el benestar animal, la traçabilitat, i tot allò que ens garanteixi una bona salut i benestar per al conjunt de la població.

La feina que es fa en aquest àmbit conjuntament amb el sector productor, les seves associacions i els tècnics que hi treballen, d’una professionalitat i nivell elevadíssims, troba exemples concrets en el ajuts de suport a les Agrupacions de Defensa Sanitària Vegetal (ADVs), als que es destina 1.900.000 euros anuals, o els ajuts a les Associacions de Defensa Sanitària Animal (ADSs), als que es destina més d’1 milió d’euros anuals per a l’execució de programes sanitaris del bestiar com el del porcí, l’oví i el cabrum, el boví, el conill, etc.

L’assessorament i acompanyament directe als productors és un aspecte que no es pot obviar i que contribueix també d’una forma clara i decisiva a la millora de la competitivitat de les explotacions agràries catalanes. Com a exemples podem esmentar la recerca i divulgació posterior que es fa de diferents programes d’investigació i experimentació que porta a terme l’IRTA (com poden ser el Fruit.Net o l’Horta.Net), les nombrosíssimes jornades de transferència que es realitzen en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT), els webinars, la formació a distància o els portals d’informació especialitzats com el de Ruralcat, que ofereixen oficines tècniques de gran utilitat per agricultors i ramaders a tots nivells, com l’Oficina de la Fertilització o la de la sanitat vegetal, etc.

Per tot plegat hem començat a definir els nostres propis principis posant en valor els aliments produïts a Catalunya i garantint que la població catalana tingui accés físic i econòmic a una alimentació sana, segura, i de qualitat. Els treballs que s’estan duent a terme ara i que compten amb la participació d’amplis sectors de la societat hauran de culminar amb una Pacte Nacional per a la Política Alimentària de Catalunya. I en aquest punt, només recordar també que disposem del Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya 2021-2026, un full de ruta per a un sector estratègic de país, que vol construir un sistema alimentari, com deia, sostenible, segur, resilient, saludable i d’accés universal, un Pla que assenta les bases de l’esmentat Pacte Nacional.

A nivell territorial cal també una reflexió envers quina gestió en volem. Actualment, Catalunya té prop d’un 70% del territori de superfície forestal poc o gens explotada i, a més, el 30% del total del territori és superfície protegida en la que l’activitat agro-ramadera té unes limitacions més que evidents. Podem continuar preservant aquest dibuix però hem de ser capaços de garantir que l’activitat agro-ramadera que hi està implantada ho fa amb totes les garanties de continuïtat i competitivitat. Aquí pren especial importància l’adaptació de la producció al territori i el model de producció. És a dir, una producció sostenible que no posi en risc el nostre complex agroalimentari ni la nostra capacitat productiva actual.

I hauríem de destacar aquí el suport econòmic al sector en matèria d’ajuts a la biodiversitat cultivada, els ajuts a la recerca aplicada en producció agroalimentària ecològica o la posada en marxa de projectes com els de la producció agrària sostenible (PAS) que ja comença a ser una realitat visible a nivell de concepte i que haurà de ser la conseqüència de la Llei de l’Agricultura Sostenible que volem portar al Parlament.

Vull remarcar també el vessant mediambiental del que representa una agricultura sostenible en consonància amb els preceptes del Pacte Verd europeu i les estratègies From farm to fork (de la granja a la taula) i de la biodiversitat. Em refereixo a la regulació dels aspectes mediambientals, com la contaminació dels sòls i aigües provinents de fonts agràries, que en seria la punta de llança, o les emissions.

El nou Decret de gestió de la fertilització i del programa d’actuació a les zones vulnerables als nitrats procedents de fonts agràries posa en valor un subproducte que fins ara ens ha creat molts problemes i el fa esdevenir un recurs circular dins les pròpies explotacions agràries, bé sigui com a base de fertilització orgànica d’excel·lència o bé ho sigui com a font d’energia renovable. O també un altre aspecte important és el de la reducció de l’ús de productes fitosanitaris de síntesi química, motiu que ens ha portat a iniciar la redacció d’un Pla d’acció d’ús sostenible dels productes fitosanitaris que haurà d’estar enllestit a finals d’enguany, doncs el temps ens hi obliga atès que la Unió Europea propugna una reducció dels plaguicides químics del 50% des d’ara a l’any 2030.

En una entrevista amb en Cuní el 2019, vas esmentar que en les propostes per a lluitar contra la despoblació rural, et senties sola dins del Govern. Aquest any teniu algun projecte interdepartamental en ment per a augmentar la comoditat i les condicions de la Catalunya rural que ajudi a lluitar contra el despoblament?

És veritat que el despoblament és un concepte que tots tenim present, però vam trobar a faltar un punt de trobada de tots els departaments per a coordinar les polítiques per a mirar de fer-hi front. D’aquesta falta va sortir la Comissió Interdepartamental del Despoblament Rural.

En el marc d’aquesta Comissió, vam decidir tirar endavant l’Agenda Rural, que, amb la implicació de tot el Govern, ha de definir línies i polítiques d’actuació que ens facin iniciar el camí cap a un reequilibri territorial basat en l’impuls i la diversificació econòmica des de tots els punts de vista i sectors, perquè la solució no pot venir només del sector primari.

En aquest sentit, l’Agenda Rural té com a objectiu, a través d’un procés de participació de baix a dalt, identificar aquelles necessitats que la població reconeix com a dèficits de l’espai rural, de manera que, un cop identificats, el Govern, de manera transversal, estableixi polítiques per a mirar de compensar-ho.

Un cop finalitzades les feines de redacció de l’Agenda Rural, en farem retorn a la Comissió Interdepartamental, que haurà d’elevar-la al Govern i al Parlament per a què se la facin seva i establim actuacions per a aplicar-la. I per això, haurem d’establir un nou espai de governança que intervingui en el control del seu desplegament.

Des del Govern es proposa intentar acostar la població a viure i treballar al camp per a obtenir i garantir un relleu generacional?

Aquest és una de les necessitats que tenim detectades, val a dir que ho està des de fa molts anys, i per això treballem. I tot el que estem desenvolupant, i que us he explicat abans, va en aquesta línia.

Hem de garantir el relleu generacional al camp perquè no ens podem quedar sense pagesos. Ens hi va molt. Ens hi va la producció d’aliments de proximitat, sans, bons, segurs, i de qualitat, però també ens hi va la gestió territorial, el manteniment de la biodiversitat, la prevenció d’incendis, i moltes altres coses. Però per tot això, no només hem de garantir el relleu generacional al camp. Hem de crear les condicions per a què la gent hi vagi a viure i pugui desenvolupar-hi el seu projecte personal i professional. Per tant, facilitar que la gent visqui al territori és una obligació si volem que el nostre país continuï existint i tingui futur per a les properes generacions.

Teniu pensat millorar la qualitat i la cobertura de la sanitat i l’educació al món rural? De quina manera?

Aquest és un tema que s’ha identificat dins de l’Agenda Rural i ara hem de parlar amb els departaments competents per a establir polítiques que permetin una millor cobertura en aquests camps al món rural. Però una cosa és clara, o ho fem totes les administracions de manera coordinada, des del Govern a les administracions locals, o no en sortirem, perquè aquest és un repte de país que s’ha d’afrontar de manera transversal i conjunta.
Aquesta serà, d’alguna manera, la feina de la Comissió Interdepartamental, que passarà a anomenar-se de governança rural. La d’impulsar consensos entre departaments del Govern i administracions locals per a desenvolupar polítiques que millorin la cobertura de sanitat i educació, però també la resta de serveis públics al món rural. I aquí nosaltres hi serem per a impulsar-ho.

Quines mesures proposa el Govern per a donar suport a la petita i mitjana agricultura a Catalunya de manera que es freni la desaparició de les explotacions agropecuàries?

En aquest punt, i entre moltes altres mesures en què incidim, cal fer esment que des del Govern s’ha elaborat el Pla estratègic de la ramaderia extensiva de Catalunya (PEREC), que tot just ha finalitzat la fase d’un procés participatiu i interacció amb els actors del sector per a començar ara la posada en escena de disseny del pla o el Pla de suport al sector lleter.

També hi ha sobre la taula la modificació del decret d’ordenació ramadera, a través de la qual es pretén limitar la capacitat de les explotacions ramaderes, buscant equilibri entre la sostenibilitat econòmica i l’ambiental i poder preservar la cohesió territorial.

En definitiva, són moltes, a vegades poc publicitades i vistoses, les actuacions que es porten a terme amb el ple convenciment que cal continuar impulsant mesures i accions per tal d’evitar perdre ni una sola explotació més a Catalunya. Especialment les d’aquells sectors més vulnerables que per la seva realitat estructural es troben més amenaçades: llet, conill, oví i cabrum… la majoria amb problemes estructurals de relleu generacional, en producció extensiva o de muntanya, i per a les que, com dèiem abans, es van perfilant eines com el PEREC.

La regressió del nombre d’explotacions a Catalunya, especialment les més petites i basades en un model d’explotació familiar, posa també en perill l’equilibri al territori, i es pot aconseguir donar continuïtat a moltes d’aquestes explotacions sense necessitat d’incórrer en l’incompliment de requisits mediambientals. I en això hi estem treballant.

I a tot això, hi hem d’afegir la defensa del model d’agricultura i ramaderia per donar suport a les explotacions de Catalunya que vam pactar amb les organitzacions agràries i que hem traslladat a Madrid per a què s’incorporés a la definició del Pla Estratègic de la PAC, amb l’objectiu d’apropar la definició d’aquesta i les mesures que porta associades a la realitat del nostre sector. I és cert que el model està canviant cap a un model de requeriments que facin les produccions més sostenibles i respectuoses amb l’entorn i els recursos, però dins d’aquest model tenim moltes possibilitats d’oferir una PAC que de veritat doni suport a les explotacions professionals i arrelades al territori que els permeti la viabilitat i continuïtat.

Hi ha una proposta, per part del Govern, per a controlar els projectes no sostenibles com la macro granja del Canós?

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està estudiant el cas del projecte de macro granja al Canós. S’estudiarà tota la documentació presentada per vetllar que compleixi amb tota la regulació ambiental, de benestar animal, bioseguretat, dejeccions ramaderes, número de caps de bestiar, etc. Un cop analitzat el cas, i en funció de les conclusions, s’actuarà en conseqüència.

Al nostre país, el Govern està fermament compromès amb abordar el repte de fer compatible la sobirania alimentària i la sostenibilitat ambiental, laboral i social, transitant cap a una ramaderia encara més sostenible i respectuosa amb els recursos naturals, emparada en el concepte d’una sola salut, on la salut humana, la salut animal i la salut ambiental es troben íntimament lligades i dependents l’una de les altres. El sector i també les administracions hem de buscar els camins que portin a una ramaderia més respectuosa amb els animals, el medi ambient i les persones i al mateix temps que sigui sostenible també econòmicament.

Per això, el Govern està treballant des de fa temps en diverses vies:

⦁ L’ampliació 4 anys més de la moratòria d’obertura o d’ampliació de granges de porcí en 68 municipis amb un gran nombre d’explotacions i amb l’aigua contaminada pels nitrats procedents dels purins, aprovada el passat mes de juliol.

⦁ Programa de control de les dejeccions ramaderes, impulsat pel Departament en els darrers anys, i que ha instaurant diversos mecanismes de control.

⦁ Totes aquestes mesures han permès que Catalunya, a diferència d’altres territoris, hagi quedat recentment fora del procediment d’incompliment de la directiva de nitrats que va obrir la Comissió Europea contra l’Estat Espanyol l’any 2018. Evidentment, ens queda molt camí per fer per a revertir la situació, però estem en la bona direcció.

⦁ Nou decret d’ordenació ramadera, les línies mestres del qual vam presentar l’octubre passat, i que limita les grans explotacions per fomentar l’equilibri entre sostenibilitat econòmica i ambiental. La proposta de decret suposa un gran salt per contribuir a mitigar la crisi climàtica, així com per a la millora de la bioseguretat de les granges.

⦁ En el cas del boví, estableix un topall de 600 vaques per granja.

⦁ En el cas del porcí els topalls ja estan regulats a nivell estatal i en aquelles zones sensibles de contaminació el nombre de caps van quedar limitats quatre anys des del passat mes de juliol.

⦁ Formació obligatòria en benestar per treballar en una granja.

⦁ El projecte de Llei de Producció agrària sostenible, que serà l’eix bàsic en la producció alimentària catalana dels pròxims anys, i que abastarà tant la producció agrícola com ramadera. Volem avançar cap un nou model productiu que permeti avaluar, classificar i reconèixer les explotacions agrícoles catalanes segons el nivell de sostenibilitat des del triple vessant: ambiental, social i econòmic de manera objectiva i quantitativa. L’objectiu de la Llei és donar informació als consumidors per a poder distingir els productes alimentosos sostenibles. La Llei de Producció Agrària Sostenible inclourà el Pla de Ramaderia Sostenible de Catalunya que pretén ser l’eina clau per a transitar cap a una ramaderia més centrada en la seguretat alimentària, el benestar animal i la preservació del medi ambient i la seva biodiversitat.

Teniu un “pla B” davant la mala rebuda dels diferents projectes de línies de molt alta tensió per part dels municipis afectats?

Això és justament el que no volem. Hem accelerat la transició energètica a Catalunya en base a un model participat, distribuït, democràtic i amb cohesió territorial. Un model que ni apostarà per portar energia de l’Aragó ni serà una repetició del model executat pels successius governs espanyols, que han deixat la transició energètica en mans dels grans oligopolis energètics, dominat per les grans plantes productores i les grans línies d’alta tensió que trinxen el territori. No ens agrada com estan plantejats aquests projectes de línies de molt alta tensió. No volem continuar amb un model basat en centres macro productors d’energia transportada per línies d’alta tensió i que l’única cosa que aconsegueix és despoblar el territori i traslladar les empreses a les grans ciutats.

S’han presentat 5 MATs des del territori del Aragó. Tanmateix els projectes de MATs en algun cas s’han presentat per trams pel que, aparentment sembla que s’hagin presentat 9 projectes però no és així. S’han presentat al·legacions per totes elles. En el marc de les nostres capacitats competencials, hem presentat una bateria d’al·legacions davant el Ministeri de Transició Energètica, que engloben tant l’àmbit de la regulació energètica com les afectacions ambientals, en camps de cultiu, infraestructures agràries i explotacions ramaderes.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

198 COMMENTS

  1. Hennessy XO Cognac

    […]we prefer to honor quite a few other web web sites on the net, even when they aren’t linked to us, by linking to them. Below are some webpages worth checking out[…]

  2. concerta for sale

    […]we like to honor many other world-wide-web web-sites on the web, even if they aren’t linked to us, by linking to them. Under are some webpages really worth checking out[…]

  3. dexedrine for sale

    […]Wonderful story, reckoned we could combine a few unrelated information, nevertheless really worth taking a appear, whoa did one learn about Mid East has got far more problerms also […]

  4. golf carts for sale

    […]Wonderful story, reckoned we could combine a couple of unrelated data, nevertheless really really worth taking a appear, whoa did one particular learn about Mid East has got a lot more problerms at the same time […]

  5. zemits leger 2.0

    […]Wonderful story, reckoned we could combine a couple of unrelated data, nevertheless genuinely worth taking a search, whoa did one study about Mid East has got much more problerms also […]

  6. zemit

    […]check below, are some totally unrelated internet sites to ours, on the other hand, they may be most trustworthy sources that we use[…]

  7. Privacy

    […]Wonderful story, reckoned we could combine some unrelated data, nevertheless genuinely worth taking a look, whoa did one particular master about Mid East has got much more problerms as well […]

  8. informative post

    […]we prefer to honor quite a few other internet web sites around the net, even when they aren’t linked to us, by linking to them. Beneath are some webpages worth checking out[…]

  9. useful site

    […]although internet websites we backlink to below are considerably not associated to ours, we really feel they may be truly worth a go by way of, so possess a look[…]

  10. browse around this website

    […]we like to honor lots of other net websites around the internet, even though they aren’t linked to us, by linking to them. Underneath are some webpages really worth checking out[…]

  11. click over here now

    […]we prefer to honor many other web web-sites on the net, even when they aren’t linked to us, by linking to them. Under are some webpages really worth checking out[…]

  12. g88vin

    […]that could be the finish of this report. Right here you’ll uncover some internet sites that we feel you’ll appreciate, just click the hyperlinks over[…]

  13. Anonymous 180mg MDMA

    […]Wonderful story, reckoned we could combine some unrelated information, nevertheless definitely worth taking a look, whoa did one particular learn about Mid East has got extra problerms too […]

  14. best private university

    […]we prefer to honor a lot of other world-wide-web internet sites around the internet, even when they aren’t linked to us, by linking to them. Underneath are some webpages really worth checking out[…]

  15. vnhoi

    […]that is the end of this post. Right here you will find some web sites that we consider you’ll appreciate, just click the links over[…]

  16. Cousin Pat

    […]although internet sites we backlink to beneath are considerably not related to ours, we feel they are in fact really worth a go by means of, so possess a look[…]

  17. Health Guide

    […]although internet websites we backlink to below are considerably not associated to ours, we really feel they are basically worth a go by means of, so have a look[…]

  18. Academic Writing Service

    […]Wonderful story, reckoned we could combine a couple of unrelated information, nevertheless genuinely worth taking a search, whoa did a single master about Mid East has got more problerms too […]

Comments are closed.

No et perdis les darreres novetats!

Subscriu-te a la nostra Newsletter i rep les notícies més importants al teu email