Divendres, 19 de abril del 2024

L’esquerra independentista de Ponent fa memòria

|

- Publicitat -

L’Esquerra independentista de l’Aran, el Pirineu i Ponent fa memòria. Fills de la vuitena (Pagès Editors) repassa els darrers 50 anys de la història del moviment per explicar a les noves generacions independentistes que el moviment no va néixer el 2010, sinó que té unes “arrels profundes” que han fet que “avui siguem molts”, segons han explicat els seus autors, Ferran Dalmau i David Sancho, en declaracions a l’ACN. En aquest sentit, Dalmau i Sancho han incidit en la necessitat de fer justícia a tota la militància “marginal” que va començar la lluita després de la Guerra Civil en una part del país on les organitzacions independentistes sempre han tingut presència.

El llibre sorgeix amb la intenció de posar a l’abast de la ciutadania el “llegat polític” recopilat al Fons de Documentació de l’Esquerra Independentista de Ponent, una iniciativa impulsada per ambdós autors ara fa tres anys. D’aquesta manera es vol desmentir la idea que l’independentisme d’esquerres és una cosa de l’àmbit barceloní i situar les comarques de Ponent com un dels seus “més destacats bressols”. De fet, com en molts altres llocs del país, el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) impulsa a Ponent aquest corrent ideològic que, si bé el 1969 tenia una presència bastant “minsa” al territori, cap als 70 ja disposa de nuclis ben organitzats, sobretot a les Garrigues.

Publicitat

En aquesta línia, Dalmau afegeix que l’independentisme ponentí s’ha caracteritzat per tenir “continuïtat històrica”, al contrari de molts altres llocs dels Països Catalans. Així, el llibre comença destacant figures “pioneres” del moviment a Ponent com Joan Culleré o Pere Terrado, primer militant del PSAN a Lleida, qui va ser l’autor d’uns murals que es van fer clandestinament a la Seu Vella l’any 1969 aprofitant unes festes de la tardor. Aquesta va ser una de les primeres accions de l’independentisme al territori, diu Dalmau, qui lamenta que fos “silenciada pels mitjans del règim franquista”. El recorregut històric acaba el 2012 amb la primera intervenció de la diputada de la CUP Mireia Boya al Parlament, convertint-se en la primera diputada independentista de la Val d’Aran.

Pel que fa al títol, Fills de la vuitena fa referència al que és coneix com a l’antiga “regió vuitena” del Front Nacional Català, considerada com una de les regions més estructurades i amb més militància del front durant la dictadura. Els autors volen destacar així que l’independentisme a Ponent té la seva trajectòria i singularitat amb noms propis com Maria Mercè Marçal o Manuel de Pedrolo.

“A l’Esquerra independentista li falta amplitud de mires”

Una vegada recopilats 50 anys de l’Esquerra Independentista a Ponent i el Pirineu, Ferran Dalmau i David Sancho analitzen el moment actual i assenyalen que al moviment li falta una “amplitud de mires per saber llegir millor el moment actual”. Segons Dalmau, això passa per no tenir tant un paper de protesta i posar contradiccions als altres partits sinó per “encapçalar i alterar els discursos propis assumint contradiccions com el fet de presentar-se a les eleccions espanyoles”. És per això, que aposten per assumir riscos després dels canvis que ha viscut el país amb l’1-O.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

14 COMMENTS

Comments are closed.