La Comunitat de Regants d’Anglès i Comarca ha denunciat aquest dimecres que, malgrat que el passat 11 d’abril es van aixecar les restriccions per sequera, continuen sense poder regar els seus conreus. El sector assenyala directament a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a qui acusa de donar permís formal per al reg però impedir, al mateix temps, el desembassament d’aigua de l’embassament de Susqueda, d’on s’alimenta el canal que abasteix la zona.
“Tenim autorització per regar, però no ens deixen rebre l’aigua. És incomprensible”, ha declarat el secretari de la comunitat, Òscar Vázquez, visiblement indignat. Segons explica, fa tres anys que no poden regar, i s’han hagut de mantenir només amb l’aigua de pluja. Aquesta situació ha tingut un impacte directe en el territori: “La gent està deixant de conrear, està plegant. No es pot fer agricultura sense aigua”.
La Comunitat de Regants, que té més de 400 anys d’història, denuncia que disposa d’un dret reconegut sobre el 0,032% del cabal del canal que deriva aigua cap a la central hidroelèctrica de la zona. Tanmateix, en la pràctica, no en poden fer ús. La problemàtica, segons Vázquez, és que l’embassament de Susqueda prioritza el subministrament d’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana, i que les aigües sobrants només es reintrodueixen com a cabal ecològic del riu Ter, sense passar pel canal dels regants.
“Aquesta aigua la veiem passar, sabem que n’hi ha i que en sobra, però no ens la deixen aprofitar”, lamenta Vázquez. Considera “terrorífic” el panorama que viuen els pagesos del territori, condemnats, segons diu, a l’abandonament i a la desaparició si no es resol el bloqueig.
Davant el malestar creixent, diversos comuners s’han adreçat directament a l’ACA per demanar explicacions. Tot i que, segons Vázquez, des de l’agència s’afirma que no hi ha impediments per regar, en la pràctica no s’autoritza que l’aigua flueixi pel canal, fet que considera “francament incomprensible”.
Els regants reclamen una solució urgent i avisen que la situació no només posa en risc la continuïtat de l’activitat agrícola, sinó també la preservació del territori i el llegat històric d’una comunitat que ha gestionat l’aigua des de fa segles.
