Diumenge, 23 de juny del 2024

Els perjudicis dels grans aerogeneradors en el territori rural

La UB quantifica l'impacte de molt negatiu al Perelló i l'Ametlla i desmunta que generin riquesa i ocupació

|

- Publicitat -

El projecte de la central l’Ametlló costaria pèrdues de fins a 7 MEUR als veïns i empreses de la zona

La Universitat de Barcelona (UB), per encàrrec de l’Associació Cova de la Masa, ha quantificat que el projecte eòlic de l’Ametlló, al Perelló i l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), suposaria pèrdues de prop de 7 MEUR, com a mínim, per a veïns i empreses de la zona. Amb la quantificació de l’impacte econòmic i demogràfic, l’estudi també desmunta els arguments de les promotores de renovables sobre la creació de riquesa i llocs de treball. A l’àrea d’impacte de l’Ametlló (2.500 metres de radi) hi ha més d’un miler d’habitatges, amb 220 veïns amb primera residència. El 70% asseguren que marxaran si es fa la central eòlica, com també tancaran la meitat de les 65 activitats econòmiques i es destruiran un 60% dels 130 llocs de treball que generen.

Publicitat

La recerca l’han fet els professors Jordi Vilaseca i Lluís Franco, del departament d’Economia Aplicada de la Facultat d’Econòmiques de la UB, i és “molt innovador”, com ha apuntat el portaveu de l’associació Cova de la Masa, David Roselló, també perquè s’ha fet a iniciativa de la ciutadania. Com ha recordat el representant de l’entitat, “administracions i promotors, per legitimar els projectes que trituren el territori”, han repetit “constantment” els beneficis que obtenen els municipis on s’instal·len. “Ara podem dir que no és cert, i amb tota seguretat”, ha sentenciat. Aquest dimecres al matí, han lliurat l’estudi al delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó.

Més impacte que beneficis

Segons la recerca, l’impacte econòmic dels veïns i empreses és molt més rellevant que la que poden tenir les centrals d’energia. Roselló ha posat com a exemple l’experiència del municipi del Perelló, on hi ha una setantena de molins de vent actius des de fa dècades. Segons apunten des de Cova de la Masa, el consistori ingressa una mica més de 200.000 euros anuals i els llocs de treball que generen els parcs eòlics “es poden comptar amb els dits d’una mà”.

Un miler d’habitatges afectats

L’estudi de la UB ha quantificat que dins de l’àrea d’afectació del parc eòlic l’Ametlló, en 2.500 metres de radi al voltant de cada aerogenerador projectat, hi ha 1.116 habitatges i una població resident que no para de créixer des dels anys cinquanta. Més de 220 persones hi viuen “de forma permanent”, molts s’hi ha retirat o hi teletreballen.

Prop del 70% dels enquestats assegura que marxarien del territori si la central es construís, com també la meitat de les 65 activitats econòmiques, entre les quals hi ha 8 establiments turístics que generen 2.630 pernoctacions anuals. La reducció d’ingressos a la resta d’activitats econòmiques de la zona seria de més de mig milió d’euros anuals, si això passa.

D’altra banda, els habitatges perdrien més d’un 18% del seu valor patrimonial – calculat amb criteris “conservacionistes”-. L’afectació en els 72 habitatges més afectats se situa entre els 5.928.922 euros i els 6.979.968 euros, mentre que els autors recorden que les cases existents superen el miler i l’impacte pot ser enormement superior. Al valor patrimonial s’ha d’afegir “la pèrdua d’atractiu” com a lloc de residència i creació d’empreses.

Mètode nou i extrapolable

L’estudi de Vilaseca i Franco ha analitzat informació disponible sobre l’economia i demografia del Perelló i l’Ametlla de Mar, i s’han entrevistat amb responsables i tècnics de les diferents administracions. També han comptat analitzat les respostes aportades per 85 unitats de convivència de la mateixa zona afectada, en una doble enquesta sobre aspectes demogràfics, socials i d’habitatge, així com econòmics i empresarials.

El treball recull informació de fins a 153 variables, demostra “que els beneficis econòmics que aporten els veïns, són molt més importants que els que generen les centrals de renovables”. Les dades, com remarca l’entitat, es poden “extrapolar” a altres municipis i territori massificats, com la Terra Alta. “És un mètode que s’ha fet per primer cop i els mètodes estan allà per ser repetits quan faci falta”, ha dit Roselló.

L’entitat es va constituir per defensar el patrimoni natural, històric i cultural de l’Ametlla de Mar i el Perelló, quan es va fer públic el projecte de l’Ametlló, una la central eòlica de 36 MW de potència i deu aerogeneradors de fins a 180 metres d’altura en diferents partides, com les Planes i les Vinyasses. L’anàlisi de les dades cadastrals i el treball de camp que ja va fer l’entitat quan es va conèixer el projecte, ja van permetre constatar l’existència d’uns 150 habitatges dins del radi de 500 metres al voltant dels deu aerogeneradors projectats. El projecte va rebre el vistiplau de la Ponència d’Energies Renovables, però amb la modificació del decret energètic, des de Cova de la Masa, desconeixen en quin tràmit es troba.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies