Les escoles rurals de Catalunya llancen un crit d’auxili arran de la seva precària situació. Si bé aquests centres funcionen, ho fan amb recursos insuficients i “mancances estructurals” que, en la majoria de casos, no se solucionen, i es depèn de l’esforç “extra” que facin els mestres per a tirar endavant l’escola. Així ho constata un informe elaborat per la CGT, que revela que una de cada dues escoles rurals no disposa de personal administratiu, fet que obliga el professorat a assumir tasques que van molt més enllà de la seva funció educativa. El sindicat denuncia que aquestes carències “posen en risc el futur” d’aquests centres.
L’estudi de la CGT, basat en centres de Lleida, l’Alt Pirineu, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, el Penedès i la Catalunya Central, apunta a greus mancances estructurals que afecten la qualitat de l’ensenyament i reclamen una acció decidida per part del Departament d’Educació. El sindicat ja ha fet arribar l’informe a la Generalitat i exigeix mesures urgents per garantir “igualtat d’oportunitats” entre escoles rurals i urbanes.
Un exemple paradigmàtic és el de l’escola de Borredà, al Berguedà, on la directora Elisabet Picas no només fa de tutora, sinó que també exerceix com a cap d’estudis de la ZER Berguedà Centre i s’encarrega de tota la gestió administrativa. “És una sobreacumulació de càrrecs que ens resta temps per dedicar-nos al més important: atendre els infants”, lamenta.
Des de la pandèmia, moltes escoles rurals han vist créixer el nombre d’alumnes, però l’increment no ha vingut acompanyat de més recursos. “Hem recuperat alumnat, però continuem sense especialista en necessitats educatives, que vam perdre amb les retallades del 2009”, denuncia Marina Almenara, directora de la ZER Berguedà Centre. A les aules, barrejant nens i nenes de 6 a 12 anys, la diversitat de nivells fa encara més necessari un reforç de personal. L’únic suport que reben és el d’un professional de l’EAP que només visita el centre un cop al mes, insuficient per atendre adequadament tots els casos.
Una formació que no arriba
Un altre dels problemes detectats és la manca de formació específica per als docents que arriben a les escoles rurals. Segons Elisabet Picas, sovint els mestres joves tenen una imatge idealitzada de l’escola rural però no reben a la universitat les eines necessàries per afrontar-ne la realitat. “Quan comencen a entendre com funciona, ja han de marxar”, afirma.
Molt més que un centre educatiu
Per a moltes comunitats, l’escola rural no és només un lloc d’aprenentatge, sinó un element essencial per a la cohesió del món rural. “És l’eix vertebrador del territori”, subratlla Alicia Navalón, de la CGT. “Quan desapareix una escola de poble, tot el teixit social se’n ressenteix”. Per això, des del sindicat es reclama al Departament d’Educació una resposta urgent: “Aquestes escoles no poden estar sempre lluitant per sobreviure”.
Fonts del Departament han explicat que ja s’ha creat un grup de treball i un fòrum amb directors de ZER per abordar aquestes problemàtiques, però a les escoles hi ha la sensació que les respostes no arriben amb la rapidesa i l’ambició que el moment requereix.
