Dilluns, 30 de gener del 2023

Busquen nous vestigis d’una poció del segle III a.C a Mas Castellar de Pontós, l’únic jaciment on s’ha trobat

S'utilitzava per al culte a l'antiga Grècia i ara intenten trobar més restes que contextualitzin la troballa

|

- Publicitat -

El ‘kykeon’ era una poció al·lucinògena utilitzada a l’antiga Grècia i elaborada amb cervesa i banya de sègol, un fong paràsit –i molt verinós- que apareix en aquest cereal. L’himne homèric a Demèter, la deessa de l’agricultura, mencionava que els que participaven en els cultes secrets que se celebraven al temple d’Eleusis (Grècia) la prenien. Eren el que s’anomenava els ‘Misteris d’Eleusis’; però no hi havia cap prova empírica de la seva existència, o almenys això és creia. I és que als anys 90, l’arqueòloga Enriqueta Pons va iniciar les excavacions al jaciment Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). En una de les cases localitzades, hi van trobar un lloc de culte amb un altar de marbre, restes d’animals, una mandíbula i diversos vasos.

La investigació d’un altre arqueòleg, Jordi Tresserras, va descobrir en un d’ells restes d’aquesta poció, el ‘Sant Grial’ per als estudiosos. Ara, els arqueòlegs hi han reprès les excavacions per trobar noves restes que aportin llum a l’excepcional troballa.

Publicitat

El jaciment ibèric Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà) abasta una cronologia que va des del segle VII a.C (la primera edat de Ferro) fins a principis del segle II a.C, quan es va abandonar amb l’arribada dels romans. Se sabia de la seva existència des de 1968 quan el propietari de la finca van mostrar abundant material recuperat durant anys. Ceràmiques i peces de ferro que auguraven la importància d’un enclavament clau per al comerç del cereal a l’època. Però no va ser fins al 1990 quan van començar-hi les excavacions. Fins ara, s’hi ha trobat fins a quatre assentaments superposats i se’l considera el “graner de l’Empordà”.

De fet, els estudiosos el consideren el tercer vèrtex del triangle que uneix els altres dos jaciments gironins: Empúries i Ullastret. Es calcula que aquest espai, d’unes cinc hectàrees de superfície, tenia unes 2.500 sitges d’emmagatzematge de cereals i no es coneix a Catalunya cap altre assentament amb aquestes característiques i dimensions.

Des dels 90 fins ara s’hi ha fet –amb algunes interrupcions- diverses campanyes d’excavacions que han anat posant al descobert vestigis dels diferents assentaments que va tenir.

Els arqueòlegs de l’empresa de Món Iber ROCS han engegat aquest desembre una nova campanya, finançada per la Generalitat, però que té una particularitat. Serà el departament d’Arqueologia de la Universitat de Yale, als Estats Units, qui assumirà els costos de l’anàlisi dels materials que s’hi localitzin. L’explicació de tot plegat té l’origen als anys 90 quan es van començar les excavacions en aquest jaciment, de la mà de l’arqueòloga Enriqueta Pons.

Les analítiques d’una tesi doctoral

Els primers treballs es van centrar en una de les dues cases d’influències grega. Es tracta d’una edificació complexa amb diversos recintes. En un d’ells, concretament en una estança en forma rectangular, una mena de capella domèstica de finals del segle III a.C, s’hi van localitzar tots els elements de la realització d’un culte agrari dedicat a la deessa Démeter, amb la celebració d’una ofrena per sacrificar gossos que s’haurien consumit durant el banquet posterior.

En concret, s’hi van trobar xais, bous, porcs, un cavall i diversos gossos. Però no només això. En aquestes primeres excavacions també van localitzar les restes –força ben conservades- d’un altar de marbre blanc en forma de columna de capitell jònic. Se sap que el marbre procedia de les canteres de pentèlic del nord d’Atenes.

També hi van descobrir una espècie de bassa per a les ‘libacions’, que formaven part del ritual cerimoniós; diversos vasos d’ofrena i un fragment de mandíbula humana. El destí va fer que Tresseres, que treballava en la seva tesi doctoral, analitzés mostres extretes de la part de la mandíbula localitzada i d’un vaset de ceràmica ibèrica oxidada. A l’interior d’aquest minúscul recipient, hi va trobar restes del beuratge al·lucinatori fet a partir de ‘banya del sègol’. Era el que s’hauria utilitzat per fer el que es coneixia a l’antiguitat com el ‘Kykeon’.

No va ser fins al 1997, però, que la troballa es va fer pública amb la seva tesi doctoral i malgrat que va sortir en alguns articles, la informació havia quedat enterrada fins que l’any 2018 l’autor del llibre ‘Les claus de la immortalitat’, Brian C. Muraresku, que investigava l’ús d’aquestes substàncies a l’antiguitat clàssica a través de pràctiques rituals, va contactar amb Pons. “Em diuen que han descobert aquesta informació, que una professora d’universitat els havia dit que a Pontós hi havia el que estaven buscant des de feia temps”, explica Pons. De fet, Muraresku havia consultat des de fons de la biblioteca del Congrés dels EUA, passant pel Vaticà o el Louvre, entre d’altres. L’objectiu: trobar proves de la seva existència.

Interès “renovat”

A principis de 2019, Muraresku va visitar el Museu d’Arqueologia de Catalunya, acompanyat de Carl Ruck, professor de la Universitat de Boston i coautor de l’obra ‘El camino a Eleusis’, publicada al 1978. Ruck defensava que als cultes que tenien lloc al santuari d’Eleusis, un dels més rellevants de la civilització grega clàssica, hi va tenir un paper determinat l’ús de substàncies psicotròpiques. Entre elles, la poció feta amb banya de sègol que es va localitzar a Pontós. Tots dos van poder veure ‘in situ’ el vaset on quedaven restes d’aquesta preuada substància.

Aprofitant “l’interès renovat”, els arqueòlegs centren ara la nova campanya en aquest punt. “Esperem trobar nous elements del recinte, que sumat al finançament de les analítiques de la Universitat de Yale, ens permetran incidir en el reestudi i poder fer noves aportacions als cultes eleusics”, diu l’arqueòleg-director de l’empresa de Món Iber ROCS, Jordi Morer. De fet, explica Morer, es tracta d’una troballa única i que podria significar que Pontós era “un dels punts més occidentals del món d’aquell temps, del Mediterrani, on es practicaven aquests cultes”.

De moment, ja han aparegut restes d’algunes peces i un nou tros de l’altar de marbre localitzat durant les excavacions dels anys 90. “Nosaltres en aquell moment vam excavar el nivell superior, del moment de l’abandonament, però hi ha nivells inferiors i ara, segurament, trobarem el que no hem trobat a sobre”, remarca Pons.

Publicitat

Segueix-nos a:

Més notícies

No et perdis les darreres novetats!

Subscriu-te a la nostra Newsletter i rep les notícies més importants al teu email