Les excavacions dutes a terme durant juny i juliol han confirmat el característic urbanisme de l’antic poblat d’Adar, al municipi de Llardecans (Segrià), que es configurava a partir d’un carrer central empedrat , envoltat de cases de planta rectangular protegides per una gran muralla perimetral. Així, s’ha pogut constatar que era una petita vila closa fortificada del segle XIV. Els treballs s’han dut a terme des de l’Ajuntament de Llardecans, amb la coordinació de la Secció d’Arqueologia i la col·laboració del Servei d’Enginyeria de la Diputació de Lleida, i sota la direcció de l’arqueòleg Javier Escuder. L’excavació s’ha centrat a l’interior de l’ermita de Sant Marc d’Adar, del segle XVIII, i a l’extrem nord del poblat d’Adar.
Tot sembla indicar que la construcció d’aquesta vila va modificar, com a mínim, dues ocupacions anteriors, una probablement andalusina, i l’altra, més antiga, encara per determinar, segons els arqueòlegs. Aquestes ocupacions van ser ja documentades durant la campanya del 2019 i han estat parcialment confirmades durant l’excavació de l’interior de l’ermita.
L’excavació de l’ermita ha permès documentar el seu procés constructiu, amb les rases de construcció dels seus murs, l’assentament dels pilars i tot un seguit de forats alineats al centre que indiquen l’ancoratge de la bastida central al terra. Segons els investigadors, el temple es va enlairar ocupant part del carrer central i la plaça del poblat i va alterar les façanes de les cases situades a la banda oest, de les quals se n’ha conservat una al seu interior.
L’excavació dels nivells del carrer localitzats dins del temple també van permetre descobrir tot un seguit de retalls i clots relacionats amb la vida quotidiana del poblat, així com d’un dels nivells d’ocupació anterior, modificant tant per la construcció de les cases com de l’ermita.
Els treballs han permès determinar que el poblat d’Adar, construït a voltants del segle XIV, és una petita vila closa fortificada, aixecada sobre restes anteriors i modificada a finals del segle XV, amb la construcció d’un gran casalot de la comanda Hospitalera i de la que formaria part l’arc d’Adar. Un cop abandonat, part de les seves pedres van ser reaprofitades per construït l’ermita del segle XVIII en un lloc preeminent, així com molts dels masos que envolten el turó.
