Torrons i Mel Alemany és una empresa d’Os de Balaguer que produeix mel i torrons des de fa cinc generacions. En aquest temps, han passat de vendre caramels de mel i fruita seca al mercat del poble, a ser una empresa reconeguda a Catalunya. L’empresa va decidir contractar 60 persones de quatre centres especials de treball en comptes de marxar del poble i robotitzar els processos, i amb aquesta decisió, junt amb altres iniciatives fetes amb entitats del poble, són les que els hi han fet rebre la placa al treball president Macià, justament en la categoria de responsabilitat social corporativa.
Entrevistem a la cara visible de l’empresa Alemany, Ferran Alemany, gerent d’aquest projecte 100% rural amb repercussió internacional, exportant a tot el món des d’un poblet del Montsec.
Com va començar l’empresa? En quin moment vau començar a ampliar?
L’activitat es va iniciar a finals del segle XIX, concretament l’any 1879. En aquella època, la padrina Mundeta, ara fa cinc generacions, elaborava un caramel amb mel i fruita seca, una recepta tradicional, que contenia mel de romaní, i que comercialitzava als mercats de la zona. Des d’aleshores la nostra vinculació a la serra del Montsec i a Os de Balaguer ha estat constant. Fins a la dècada dels anys 70 del segle XX no fem el gran salt, que és quan el meu pare instal·la l’envasadora de mel. Bàsicament, ens dediquem a l’elaboració de torrons de forma artesanal i a la selecció de mels en origen arreu de l’Estat espanyol. Un dels nostres signes d’identitat és que hem apostat per un creixement tranquil i proporcionat, assolint-ho d’una forma sostenible i moderada. Aquesta és la nostra dinàmica.
Com vau començar a col·laborar amb les diferents entitats de Lleida? Quina va ser la primera col·laboració o la que més recordeu per la il·lusió que us va fer?
El primer contacte, que va ser puntual, es va produir fa dues dècades amb l’associació L’Estel de Balaguer. Fa aproximadament cinc anys vam accelerar en l’àmbit d’aquestes col·laboracions, de forma que aquestes entitats es dediquessin a l’etiquetatge de les mels i a la preparació de les comandes. Actualment, comptem amb l’ajuda externa d’un equip format per 60 persones d’Ilersis Shalom, la Fundació Aspros, La Torxa i l’Estel de Balaguer, quatre entitats del tercer sector de les Terres de Lleida, que s’afegeixen a les 25 persones que treballen al nostre obrador d’Os de Balaguer. Aquestes persones s’encarreguen de l’etiquetatge i de la manipulació dels productes. En aquesta línia, darrerament hem impulsat la creació d’un sabó amb mel elaborat a mà, fet per les Germanes Clarisses del Convent del Sant Crist de Balaguer, que esdevé una alternativa natural al gel hidroalcohòlic. El sabó té el nom de ‘Sabó del cel, sabó de mel’. Ens fan il·lusió totes aquestes iniciatives, especialment les que es produeixen amb entitats del nostre territori.
Com decidiu quines col·laboracions fer? Com és la comunicació amb les diferents entitats?
Més que col·laboracions, considerem que és una tasca de treball entre una entitat i una empresa. La vinculació amb les entitats és total, ja que ens generen molta confiança i resulta molt fàcil i còmode pel seu grau d’implicació, la seva professionalitat i la qualitat del servei. Aquesta elecció vol posar en relleu la nostra voluntat d’humanitzar els processos de producció enfront de la robotització i l’automatització, així com l’aposta pel territori Montsec que he comentat abans, emmarcada en el projecte l’Univers Alemany, que consta de tres potes: art, cultura i humanitat.
En algun moment us vau plantejar instal·lar-vos al polígon i robotitzar els sistemes? Quins avantatges trobeu en la decisió de quedar-vos a Os de Balaguer? Hi veieu algun desavantatge amb el pas dels anys?
No ens hem plantejat mai marxar d’Os de Balaguer. Si robotitzàvem, ho haguéssim hagut de fer. Tenim un vincle familiar molt gran amb el poble. De fet, no ens imaginem traslladar l’activitat a un altre indret ni ens plantegem aquesta possibilitat.
És cert que pot haver-hi algun inconvenient, però és la nostra visió, mantenir-nos arrelats a Os de Balaguer, al peu del Montsec. No és fàcil perquè el més senzill seria marxar, però forma part del nostre ADN i de la idea clara de promoure el món rural.
Implica més costos logístics, de comunicació i promoció i la necessitat que tenen de desplaçar-se de les persones que treballen amb nosaltres. Caldria vetllar perquè per les empreses sigui òptim quedar-se al territori que marxar-ne.
Com va ser rebre els premis Great Taste de Londres? Quins productes van rebre aquest reconeixement i quines característiques d’aquests productes van ser especialment premiades?
Els hem rebut amb molta alegria, sobretot quan ens vam convertir en l’empresa de l’Estat espanyol que acumulava més guardons. A l’edició del 2020, vam rebre 11 estrelles, convertint-nos per tercera vegada amb l’empresa estatal amb més referències premiades, obtenint el reconeixement per set productes diferents, tant de mel com de torró. Des de l’any 2014, any en el qual vam participar-hi per primera vegada, hem acumulat 42 estrelles.
Quan i com vau decidir passar del torró i la mel a projectes com el vinagre, la xocolata o el sabó de mel? Ens podríeu explicar més sobre aquests projectes en concret?
La primera incursió es va produir l’any 2016 en el marc de la fira Alimentària, on vam contactar amb Vinagres Badia de Mollerussa. Amb ells en un inici vam fer dos agredolços amb els seus vinagres i les nostres mels i posteriorment juntament amb Cal Valls de Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell) vam llançar al mercat un vinagre de poma de Lleida amb mel de lavanda elaborat de forma artesanal amb la intenció de valorar els productes de proximitat de Lleida.
Una altra iniciativa que van tenir l’any 2019 va ser l’OliMel, juntament amb OliCastelló.
Considerem que aquestes iniciatives ens permeten sortir del nostre “micro-món” amb activitats, clients i proveïdors habituals. És una experiència enriquidora fer les coses amb persones i empreses diferents, que ens afavoreix per crear sinergies, noves xarxes i aliances col·laboratives amb companyies del territori amb les quals presentem projectes innovadors.
Com sorgeix la idea de pintar amb mel les etiquetes dels vostres productes?
La nostra dissenyadora gràfica va contactar amb l’il·lustrador valencià Miquel Àngel Herrero, que fa servir una tècnica per il·lustrar les etiquetes amb mel. En aquest cas, és una aposta per l’empremta artística vinculada als productes i al territori. Miquel Àngel Herrero va il·lustrar les etiquetes de la nostra gamma de mels (monoflorals i gurmet) amb una tècnica pictòrica recuperada de l’edat mitjana, en què utilitza la mel amb pigments naturals. L’acció estava emmarca en la campanya ‘La mel hi pinta molt’, que aposta per l’art i fa pedagogia de la mel com el dolç natural.
Quin ha sigut l’últim projecte que heu llençat?
En el marc de la darrera edició de la fira Alimentària, que es va celebrar a principis del mes d’abril, vam donar a conèixer ‘Del rusc a casa’, un nou concepte de consum de mel per subscripció que permet rebre a casa la mel acabada de collir de cada temporada: primavera, estiu i tardor. Es tracta de mel crua, que va de l’apicultor a domicili i que té per objectiu fomentar el consum de mel del territori. Aquesta mel ‘raw”, que ja compta amb els primers subscriptors, se servirà exclusivament en dos pots de vidre d’un quilogram cadascun que s’enviaran al domicili.
Teniu algun projecte en ment?
La nostra idea és continuar treballant en productes de valor afegit amb base mel, com les línies d’untables. En aquest àmbit, acabem de presentar una nova gamma d’untables amb mel ecològica i fruita seca. Aquest nou producte, anomenat ‘Honey Spreads’, anirà destinat a l’exportació.
Ara estem produint un nou projecte per valorar els artesans de proximitat en aquesta línia aquest passat cap de setmana hem presentat unes galetes amb mel i olimel i farcides de cacau, elaborades conjuntament amb el mestre pastisser Pere Graells, de la Pastisseria Graells de Balaguer.
