Amb l’augment del 50 % en els preus del gas per part del govern el 2 de gener de 2022, va esclatar una revolta massiva a Kazakhstan, acompanyada de vagues a moltes fàbriques del sector energètic. Com a resultat de la rebel·lió que va començar en Zhanazoen, una ciutat petroliera, el 4 de gener, es va retirar la pujada de preus a la regió de Mangistav. En veure que podien guanyar lluitant, la revolta dels treballadors de Kazakhstan es va estendre ràpidament a Almaty, la ciutat més gran del país, i a moltes altres ciutats.
L’onada de rebel·lió, provocada per la pujada del preu del gas, es va estendre amb demandes econòmiques davant de l’augment de la inflació, la depreciació de la moneda local del país, el Tenge, els augments dels béns bàsics de consum i el deteriorament del poder adquisitiu dels treballadors. La rebel·lió va adquirir un caràcter nacional i es va transformar en una mobilització revolucionària com a resultat de la qual el règim opressor i corrupte va treure als carrers als agents de l’ordre, va començar la repressió a les masses, i es van encarnar en reivindicacions polítiques.
“Vell, ves-te’n”
Nursultan Nazarbayev va estar al poder, durant trenta-dos anys fins que va deixar la presidència el 2019, en un país que va obtenir la seva independència amb la dissolució de la Unió Soviètica el 1991 a partir dels residus de la vella burocràcia estalinista. És un opressor dictatorial que té molts poders sobre el control i l’explotació dels immensos recursos naturals del país. Havia construït un règim oligàrquic. Encara que les mobilitzacions massives que es van desenvolupar el 2019 van permetre a Nazarbayev traspassar el govern a l’ex-primer ministre Tokayev (actual president), tenia un poder significatiu en segon pla com el “líder de la nació” i president del Consell de Seguretat.
Justament per aquestes raons, la classe treballadora i els sectors populars han cridat “Nazarbayev ket, Şal ket!” i s’han mobilitzat amb aquest lema (Fora, vell, sal de Nazarbayev!). Han aixecat la reivindicació d’eleccions per a reemplaçar als governadors que van arribar al poder amb nomenaments a dit, i demanden una nova constitució per trencar amb el règim opressiu.
Com a resultat de la mobilització revolucionària de les masses que es va desplegar amb exigències econòmiques i polítiques, el 5 de gener es van anul·lar les pujades de preus al país i va dimitir el govern conegut com a Gabinet Mamin. Després de la dimissió del primer ministre Askar Mamin i el seu adjunt Alihan Smailov ha estat nomenat un govern interí presidit per Tokayev. També s’ha decidit aplicar el control estatal als preus dels combustibles i els aliments durant sis mesos.
Encara que les masses treballadores mobilitzades espontàniament han aconseguit aquestes importants conquestes, les lluites han adquirit un caràcter encara més anti-règim en lloc d’aturar-se. S’han incendiat edificis governamentals en moltes regions, els activistes han pres la residència presidencial a Almaty i les masses han derrocat les estàtues de Nazarbayev. Davant la violència del règim contra el poble treballador, l’exèrcit i les forces policials s’han dividit i han sortit a la llum sectors que donen suport a les mobilitzacions.
Davant la creixent ira dels treballadors de Kazakhstan, Tokayev, d’una banda, ha declarat que Nazarbayev ha estat destituït de la Presidència del Consell de Seguretat i que ha assumit aquest càrrec, d’altra banda, ha declarat les mobilitzacions com a “amenaça terrorista”. El règim, que ha declarat un estat d’emergència de dues setmanes en tot el país i és responsable de l’assassinat de desenes de treballadors, també ta convidat a l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, una aliança militar establerta pels països de la Comunitat d’Estats Independents i Rússia a intervenir a Kazakhstan.
Solidaritat amb la mobilització revolucionària del poble treballador de Kazakhstan!
Com a Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional, saludem la mobilització revolucionària de la classe treballadora i el poble treballador de Kazakhstan!
El procés actual al país és la mobilització revolucionària espontània dels treballadors i el poble treballador de Kazakhstan per les seves demandes econòmiques i democràtiques contra un règim oligàrquic i dictatorial basat en l’explotació capitalista dels rics recursos energètics del país a través de la cooperació amb Rússia i la Xina i amb l’imperialisme.
Aquest aixecament és una continuació de les onades de vagues i mobilitzacions massives que van tenir lloc a Kazakhstan el 2011 i entre 2018 i 2020 amb les conseqüències de la crisi econòmica mundial del capitalisme que va començar el 2008.
A escala internacional, és part integral de les lluites que es desenvolupen a l’escenari mundial contra la crisi econòmica que s’ha aprofundit amb la pandèmia i les polítiques d’austeritat implementades pels governs per una sortida de la crisi a favor del capitalisme.
Per escanyar les mobilitzacions de masses i mantenir viu al règim, la burgesia kazakh ha convidat a l’imperialisme i als països expansionistes de la regió a intervenir-hi. Enfront d’això, la tasca més bàsica dels pobles del món i dels internacionalistes és construir la més àmplia solidaritat amb el poble treballador de Kazakhstan contra el règim opressor i la intervenció imperialista.
A Kazakhstan, la capacitat de les masses per a aconseguir les seves demandes democràtiques, econòmiques i socials i assegurar els seus assoliments depèn de la creació d’una alternativa de poder de la classe treballadora, que només és possible trencant amb el règim actual, el sistema capitalista d’explotació i l’imperialisme, en la perspectiva d’un govern obrer i popular.
En la lluita per la ruptura amb el règim opressor i per obtenir una nova constitució de les i els treballadors, per una Assemblea Constituent lliure i sobirana.
El camí per a tot això és l’expansió nacional i la coordinació dels òrgans locals formats pel poble treballador, especialment en la part occidental del país, durant les mobilitzacions. I també passa per donar continuïtat a la mobilització i a un pla de lluita per les reivindicacions democràtiques, econòmiques i socials de les masses.
Com a Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional, convidem a totes les organitzacions sindicals, estudiantils i de l’esquerra del món a teixir la solidaritat internacional en suport a la mobilització revolucionària de la classe treballadora i el poble treballador de Kazakhstan.
Fora el règim de Nazarbayev – Tokayev!
Anul·lació immediata de l’estat d’emergència!
Exèrcit, retira’t dels carrers! Deixeu de criminalitzar les mobilitzacions!
Les persones políticament responsables d’ordenar la massacre del poble han de ser detingudes i processades immediatament!
Eliminació immediata de tots els obstacles a l’organització, la formació de sindicats i els drets democràtics!
Amb la lluita per la construcció de l’autoorganització de les masses!
No a la intervenció de l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC) i de totes les potències estrangeres! OTSC, fora de Kazakhstan! No a l’expansionisme rus i xinès! Fora l’imperialisme de Kazakhstan!
